Sortida del darrer cap de setmana de gener de 2012. Vall de Gerber, neu i més neu.

Caminda sorpresa al voltant de Sta Coloma, 15-01-2012

1. Mapa per situar cada lloc.

2. Foto del grup

El diumenge 15 de gener, guiats de la ma del Pepis, vam fer una sortida molt interessant sense allunyar-nos gaire de la vila.
Els caminants vam tenir la possibilitat de conèixer indrets que probablement no hauríem conegut mai.
El trak de la sortida no l’hem publicat per prudència, ja que vam travessar alguns camps sembrats i no tothom ho aprovaria.

Vam sortir pel camí d’Aguiló i no gaire lluny del mas d’en Brians vam passar pel primer lloc curiós: El Salt del Llop (1), al torrent de la Banya, que tot i que ara no porta aigua el lloc és tant feréstec que potser aclucant els ulls i deixant-nos portar encara seriem capaços de sentir la remor de l’aigua al saltar i potser l’udol del llop.

Camí enllà passem pel costat del torrent de Claret i voregem un dels bassals on els colomins d’altres generacions es banyaven. El gorg del Bolet (2)  ara ple de canya xiula, i d’on fins i tot els ànecs coll verd sembla que han marxat.

Creuem la rasa que baixa dels Mercadells, i ens enfilem per un senderó que travessa la propietat del Pepis i que ell mateix ha arreglat perquè poguéssim passar-hi.
Sota l’Ermita dels Ferriols descobrim la font (3) del mateix nom, més aviat un viver, amb un hort que a l’estiu no li deu faltar l’aigua.
Enfilem vers la casa del Ferriols i, després de descobrir l’amagat pou del gel, ens apalanquem sobre les lloses curiosament treballades en forma de canalitzacions que hi ha al front de l’ermita, per donar compte de l’esmorzar.

Reprenem la marxa amb la panxa plena. La següent sorpresa són les restes d’un poblat ibèric (4) que fa anys va ser excavat per un grup d’estudiosos. A l´indret, ara conegut com el descens per l’afició que hi ha a fer-hi salts i baixades trepidants sobre bicicleta, de fet no en queda ni una pista del que va ser.

Travessem la carretera de Bellprat i agafem el camí que trobem just a l’altre costat, passant per una fondalada plena d’àlbers, la Rasa del Bon Nom; ben digne de constituir una albereda(5). Nom amb el que es coneix el bosc de ribera que fan els àlbers, un pollancre amb la fulla de color blanc-platejat que ha l’estiu, quan el fullam es mou amb la marinada, deixa embadalit a qualsevol.

Poca estona després descobrim a la mateixa rasa, el gorg de les dones (6) on, explica el guia, es banyaven elles igual com els homes ho feien al gorg de la Farrera. Més d’un devia espiar-les des d’on ara el contemplem.

Caminem vers St Gallard passant pel costat del molí Nou i el molí Vell escoltant les lliçons del mestre sobre canalitzacions d’aigua, altures relatives dels molins i demés.
Deixem endarrere el poble de St Gallard i pugem per un coster; al costat de la Barraca del Carraqueta; per descobrir un enterrament (7)suposadament medieval . Un total de tres o quatre tombes excavades a terra, una de les quals més menuda deu ser d’un infant.
La caminada ens porta fins a l’ermita de Figuerola on admirem la creu de terme i una enderrocada torre de guaita, la Torre Vera (8), que mai hauria dit que hi era.
I encara queden sorpreses. De camí cap al poble visitem una cabana de tros amb volta de canó (9), digna de col•leccionista.
I , ja travessant la carretera de Pontils, fem una visita solemne a la Creu dels Penjats (10)on no hi ha ni una cosa ni l’altre, però on si que hi ha una llosa de pedra amb inscripcions picades que rememoren la mort dramàtica de quatre colomins que van ser segrestats per bandolers després de la guerra dels Carlins. Ens explica el guia, molt ben documentat, que els quatre colomins van ser segrestats amb la intenció de demanar-ne un rescat i que, quan els bandolers van veure que no cobrarien i que a més sortien per capturar-los, els van matar sense miraments.

Finalment tornem al poble carregats d’històries i amb les cames cansades després de caminar tants quilòmetres. I acabem la matinal amb unes cerveses i unes patates al bar, com és el costum